Història

Pàgina 1

Era una época de grans canvis a Catalunya; la burgesia emprenia un impuls rellevant envers la cultura i naixia l’anomenat modernisme amb tot el que engloba el seu ampli significat de progrés, d’actitud en moviment. La societat entrava en ebullició. Es respirava un ambient catalanista progressista que reformava la identitat com a poble d’una forma més que notoria. Era un equilibri entre el passat i el futur, la tradició i el progrés. Apareixien noms com Brossa, Rusiñol, Yxart, Morera o Maragall, i era per aquells temps, just l’any 1884, quan un jove arquitecte anomenat Antoni Gaudí prenía el relleu a Francesc de P. del Villar en la transformació en una auténtica obra d’art de la Sagrada Familia.

També aquest fenomen del modernisme va arribar a la música catalana del segle XIX. Corría l’any 1850 quan Josep Anselm Clavé funda la primera societat coral que s’anomenà Fraternitat. Se succeiren àixí un seguit de festes i concerts l’objectiu dels quals era l’educació del poble mitjançant el cant colectiu.

I a Centelles, com a molts d’altres pobles de Catalunya, també va arribar aquest corrent. L’any 1892, una colla de centellencs amb empenta, entusiasme i moltes ganes de cantar varen fundar la Societat Coral La Violeta Centellense i el 1895 estrena el primer reglament o estatut de l’entitat que s’edità en castellà i fou aprovat pel Govern Civil de Barcelona i signat pel governador civil el Sr. Sànchez 8 Toledo.

La primera junta la formaven: -Doménech Vilaró (president) -Joan Gorch (vicepresident) -Joan Criballés (tresorer) -Josep Arnau (recaptador) -Josep Prims (secretari) -Lloreng Rafat (vicesecretari) -Miquel Roca (vocal) -Gabriel Pi (vocal) -Josep Tarrés (vocal).

L’any 1897 s’estrenà l’estandard i el 1899 es construí el local social (que aleshores va costar unes 18.000 pessetes (108,18 €).

Pàgina 2

El modernisme també va ser una época d’esplendor en el món del teatre amb la construcció de nous locals, representacions de sarsueles, òperes, etc.

Amb música de Josep Vila i Casañas i text de Miquel Desclot fou estrenada en el concert de cloenda de l’any Clavé el 9 d’abril de 2000 al palau Sant Jordi.

Aquí, també n’eren molt aficionats, i la societat coral, com a entitat activa i implicada al poble, va aportar la seva ajuda quan l’any 1903 va fer un subscripció per construir l’escenari del teatre i posà gas acetilè a la sala aconseguint millores més que remarcables tant per als actors com per al públic.

El 7 de gener de 1910, el bisbe de Vic, el Sr. Josep Torres i Bages, inaugurava el nou edifici del Foment Catòlic al c/Marquès de Penaplata (actual Centre Parroquial en actiu fins el moment) i el 26 de març del mateix any apareixia un polèmic edicte públic de l’Ajuntament de Centelles per enderrocar l’emblemàtic Portal de la vila que suposava un problema per al trànsit de la gent de la vila i els carruatges.

Un dels grans defensors de la conservació del Portal fou un dels fills més il·lustres de la vila, Pere Barnils i Giol.

Per acabar amb la polèmica del Portal i després de diversos intents dels detractors per enderrocar-lo i de les múltiples queixes dels defensors, l’any 1917, s’aprovà el projecte de l’arquitecte Jeroni Martorell, que obria ambdós laterals del portal per a pas de vianants.

L’any 1919 apareixia a Centelles el periòdic La veu de Centelles i l’any següent es construïa el camp de futbol i es creava l’equip local FC Centelles.

Pàgina 3

Amb la instal·lació i la conseqüent ampliació de la indústria tèxtil al poble s’aconseguí que l’any 1926 es municipalitzés el servei elèctric. El banquet oficial que es va fer per aquest motiu, es va dur a terme al cafè de la Violeta, al qual assistiren les autoritats locals, convidats i el general Barrera, que llavors era capità general de Catalunya. L’any 1936 comencen els temps dolents. La guerra va fer incorporar molts homes al front i per aquest motiu l’any següent es dissol coral, durant la guerra el local és incautat i la Falange se n’apropia i li posa el nom d’ Hogar del Excombatiente.

Ens sentim amb l’obligació de destacar l’anomenat fet de l’associacionisme a través del qual sorgiren grups, com el centre excursionista, i molts altres que van aconseguir sustentar, durant temps difícils, la cultura catalana de forma lenta i pausada; no hem d’oblidar que als pobles les arrels sempre han estat més arraigades i que les formes de comunicació entre uns i

altres pobles no eren com les d’ara.

Fou en aquell any, l’any 1947, que es funda la Coral Sant Jordi, dirigida per Oriol Martorell.

L’any 1948 el local incautat per la Falange passa a anomenar-se Hogar del Centellense, nom que ostentarà fins el 1951 quan passa a ser Massa Coral La Violeta del Hogar del Centellense.

Per aquells temps havien arribat al poble un grup de religioses de l’orde de sor Maria Rafaela que varen fundar l’escola Sagrats Cors i l’any 1952 es va legalitzar l’Escola Parroquial de Santa Coloma, sota la direcció del Sr. Salvador Campas.

Pàgina 4

No en tenim dades certes, pero es creu que per aquells anys, es començaren a cantar les primeres caramelles pel poble.

El món aconseguia grans fites, com l’escalada a l’Everest o l’elecció de Josep Terradellas com a president de la Generalitat, a l’exili; i la Coral La Violeta també va aconseguir les seves: va guanyar durant tres anys seguits, a Sant Hipólit de Voltregà l’any 1951, a Campdevànol l’any 1957 i a Centelles l’any 1958, el primer premi del concurs comarcal organitzat per la Federació. També durant aquests anys s’escull el Sr. Biel Canas com a president de la Massa Coral i el 27 de juliol de 1958 s’alga un monument al mestre Clavé, situat al carrer Anselm Clavé, gràcies al finançament dels coristes.

A finals dels anys 50 neix el fenomen de la nova cançó amb l’objectiu de potenciar una cançó contemporània i en català integrada per cantants joves a l’entorn dels Setze Jutges.

El progrés i la modernització havien emprés el vol de forma imparable, Espanya ingressava a l’Organització de les Nacions Unides i les famílies d’arreu es reunien al voltant d’una “caixa màgica” a través de la qual televisió espanyola començava a emetre les seves emissions regulars. El 1961 fou creat a Barcelona Omnium Cultural amb l’objectiu de protegir la cultura catalana.

Començaven a circular els primers vehicles 600, s’inaugurava un gran camp de futbol, el Camp Nou, i amb la signatura del Tractat de Roma naixia la Comunitat Econòmica Europea.

Cantaires de Clavé del director i compositor de sardanes centellenc Antoni Pages, que fou director de l’antic cor d’homes de la Societat Coral La Violeta i fundador l’any 1964 de la coral infantil de l’entitat.

L’any 1964 es creà la coral infantil Petits Cantaires de La Violeta sota la direcció d’Antoni Pagès.

Pàgina 5

Uns quants anys després, es va recuperar el nom que l’entitat tenia en els seus inicis i que és el que ostenta actualment.

L’abril de 1976, es funda l’Associació de Galejadors i sortia al carrer el primer número de la revista el Quicarell.

Se celebren les primeres eleccions democràtiques de l’any 1977. Retorna el president Josep Terradellas i es restaura la Generalitat provisional. També el 15 de juny del mateix any se celebren les primeres eleccions a les Corts, i amb el decret de l’1 de desembre s’eliminava la censura.

L’any següent començava igual de mogut, ja que l’edifici de l’entitat es tornava a reformar amb la conseqüent inauguració el 25 de desembre, per convertir-se en el que és en l’actualitat. La coral guanya aquell any i els dos següents el ler. premi del Concurs de Caramelles de Sant Julià.

A l’entitat es redactaren els nous estatuts de l’any 1978 i amb aquesta reorganització, es van incorporar a la coral les veus femenines, naixia així la Coral Mixta, sota la direcció de Josep M. Mas. La coral va oferir el primer concert de Nadal, juntament amb la Coral Tosquera, i el concert de la Festa Major d’Hivern. La llengua i la cultura catalana es fan cada cop més i més presents, ja no tan sols en l’àmbit familiar o en la vida de petits pobles, sinó a més gran escala: Catalunya Ràdio inicia les seves emissions i seguidament ho va fer TV3 de manera regular.

També la coral obria horitzons dins l’entitat i aquell mateix any, ingressava el Club Petanca La Violeta.

Voldríem destacar, arribat aquest punt, que la coral ha celebrat, des de l’any 1979 i sense interrupcions, el concert de Nadal. Els primers anys a la sala d’actes de la Societat i des de l’any 1986 al Park Cinema, actual Casal Francesc Macià, entrant així a formar part d’un dels actes tradicionals de les festes nadalenques del poble.

Pàgina 6

Amb la idea d’instaurar un dia important en el calendari d’activitats de la coral i alhora esdevenir un acte popular, es va crear el Festival de Cant Coral que va prendre forma el 21 de juny de 1980 a l’església parroquial.

El 1983 ens visita per primer cop el Molt Honorable President de la Generalitat, el Sr. Jordi Pujol, escollit l’any 1980 amb les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, amb la seva visita vàrem sol·licitar una subvenció, que se’ns va concedir.

Val a dir que amb la participació l’any 1986 en una missa cantada a TVE, la coral inicia la seva expansió cap a nous llocs, nous horitzons, noves coneixences. També volem fer esment de la constitució dels Petits Cantaires de La Violeta l’any 1987 sota la direcció de la Sra. Magda Martínez i la Sra. Maria Rufat i la presentació del grup i posterior participació en el concert de Nadal.

També el poble de Centelles era més reconegut que mai l’any 1987, ja que el 17 de novembre la Festa del Pi era declarada festa d’interès nacional i entre els anys 1987 i 1988 es duia a terme la restauració definitiva del Portal del poble.

A revoltes de tants canvis i tanta activitat, l’entitat va caure en una crisi econòmica, però gràcies a tota la col·laboració ciutadana d’aquell moment, a la qual aprofitem aquestes ratlles per refermar la nostra gratitud, es va organitzar una espècie d’aixecament popular que s’anomenà “Som-hi tots amb La Violeta” i que gràcies a l’ajut de molts centellencs i centellenques, l’entitat va poder superar la crisi i continuar endavant per assolir nous objectius.

El 20 de febrer de 1989 la junta de la coral és rebuda al Palau de la Generalitat pel president Jordi Pujol.

Era el 23 de juny de 1989, revetlla de Sant Joan, però això era el que menys importava, era el primer intercanvi que realitzava la coral, i l’experiència fou molt més que gratificant. Ningú no coneixia ningú, el lloc ens era del tot desconegut, però l’emoció i l’entusiasme era ben palès i l’agermanament amb el Cor Casino Mugardos de Mugardos, a Galícia, va ser extraordinari, actualment molts dels membres d’ambdós grups segueixen mantenint el contacte i l’amistat.

Pàgina 7

Talment com queia el Mur de Berlín, les fronteres d’expansió també van començar a caure, i començava l’era més viatgera i internacional de la coral.

Després del viatge a Galícia, l’any següent se’n va fer un altre al Puts Base, Hem de dir que en tots aquests viatges hem portat, allà on hem anat, un trosset de la nostra terra, la nostra cultura, la nostra gent i alhora hem fet de l’intercanvi un bel divertimentto.

El 28 de maig de 1991 els Petits Cantaires de la Violeta varen participar en la interpretació de l’obra Tirant lo Blanc d’Antoni Ros Marbà al Palau de la Música Catalana, sota la direcció del mestre Francesc Llongueres i acompanyats per l’orquestra Ciutat de Barcelona.

L’any 1990 s’inicia l’anomenat Cicle d’Art i Cultura, organitzat per l’estudi musical del mestre Antoni Coll i que durant onze anys va fer possible que alumnes, professors i noms destacables del món de la música i el cant oferissin el seu treball i alhora aportessin el seu alt grau de cultura musical a la història de l’entitat. Molts varen ser els participants i molt variades les peces exposades, però es va aconseguir l’objectiu de seguir treballant en la música i posar-la a l’abast de tothom.

L’any del centenari, el 1992, va estar ple d’actes i activitats diverses de les quals n’esmentem les més rellevants que es varen dur a terme els mesos d’abril amb el pregó del centenari, la inauguració d’una exposició sobre els KM) anys, la trobada d’estandards de tot Catalunya, la gran cantada al monument a Clavé i Concert d’Art i Cultura a l’Auditori de La Violeta. Del 23 al 28 de juny la coral iniciava un intercanvi amb el Coro Negritella de Pedrazzo (Itàlia) i va concloure amb un gran concert el dia 29 de novembre.